Buenos Aires i comiat

Iep!! Su's saluda!! Us escriu el Ramon de Cal Nico.

M'havia oblidat d'escriure-us... Perdoneu-me, si us plau. :(

Com va escriure el Baraut, després de Bariloche, anem cap a la capital: Buenos Aires (ho abrevien com "Bs As"). Així que el vespre del 24 desembre erem allà, vinguts en avió.

24 de desembre - "nit bona"
Arribem al hostel Malala (molt xulu, per cert), deixem els trastos i... Ens toca pensar en com fer el sopar de Nadal, íntim, el Baraut i jo. Abans d'arribar a Bs As, vam pensar "és una ciutat molt gran, trobarem un pilot de llocs". Al hostel vam demanar i, després de que la recepcionista fes algunes trucades, ens diu que la cosa està complicada, que no sap si trobarem gaire res. Com sempre, les coses es resolen provant-les. Sortim, fem 2 illes i trobem uns quants restaurants que fan menú de cap d'any inassumible, però que permeten demanar pizzes o altres i menjar-ho a la terrassa de la vorera. Ja tenim sopar!!

25 de desembre - Nadal
L'endemà, dia d'excursió per la ciutat. Però, és Nadal, i la ciutat està quasi morta. A part d'alguns quioscos, no hi ha quasi res obert. Tot i així, decidim anar a veure el barri de "La Boca", d'on és l'equip de futbol Boca Juniors. És un barri més aviat pobre, però va ser una passejada interessant que ens va portar a "el caminito": una cruïlla de tres carrers amb les façanes pintades de colors cridaners i ple ple ple de parades de souvenirs. Els nens es van comprar el seu: la samarreta de la selecció Argentina! (Ja és un clàssic en tots els viatges)

Tant l'anada com la tornada la vam fer caminant i vam creuar barris xulos. Després de la caminada, d'hora al hostel, jeure i el Baraut ja es preparava per marxar l'endemà al matí.

26 de desembre - Sant Esteve
El dia 26 a primera hora, vaig acompanyar-lo a agafar el bus cap a l'aeroport i em quedava un dia per badar sol per la ciutat. La veritat, no em venia gaire de gust, hauria preferit també ja volar cap a casa, gaudir dels àpats en família, però la vida és així de dura. :P

Vaig decidir visitar un museu que em va recomanar el Sant (fill): el ex-ESMA, o "ex escuela de mecánica de la marina", que és un espai de memòria històrica que ell (el Sant) havia visitat 2 anys abans. L'espai del museu és immens i el principal interès és la memòria de les "desaparicions" durant la dictadura militar (per allà el 1970). Concretament, en aquest edifici, es torturava persones per a treure informació i, en molts casos, els traslladaven: eufemisme per a dir que els injectaven alguna substància per a adormir-los i els llençaven al mar amb un bloc de ciment!! Dient que qui els matava era el mar! :( Tots aquests que no van tornar a casa són els "desapareguts", els fills de les "madres de la plaza de mayo" que encara es concentren setmanalment (crec) demanant que el govern els expliqui què va passar als seus fills; mai es va donar cap explicació de res, ni tan sols que fossin detinguts. :(

Aquell dia no vaig fer massa més... Una bona caminadeta perdent-me per la ciutat fins a arribar al hostel i sopar bé, al mateix lloc on vam fer el sopar de Nadal.

27 de desembre - Don't cry for me Argentina
L'endemà, doncs, em tocava a mi. Bus cap a l'aeroport i cap a casa. No voldria menystenir l'experiència suïssa a Zurich, on vaig fer escala, on em van rebre amb els braços oberts per a fer un cafè per uns 6€! Ja estava avisat, però, tenia 6 hores per a perdre i... Un cafè és un cafè! :P
Sí, Baraut, lo meu és malaltís! Però estic segur que tu m'hi hauries acompanyat, perquè mai em dius que no i, fins i tot, a vegades els proposes tu. ;)

Breus i personals conclusions
Em ve de gust fer algunes valoracions i deliberacions personals per a compartir-les amb tots vosaltres.

- Ja sabíem que Argentina no era un país tan exòtic com ho pot ser la Índia o Etiòpia, per exemple, però ha valgut la pena conèixer-la especialment per la diversitat de paisatges.
- Tot viatge pot tenir una component d'aventura si t'ho proposes. De fet, el nostre líder Sant, en molts viatges ens ha fet aquesta reflexió: si escollim fer això "així" com tothom, estem en el confort; si, per contra, ho fem "aixà" (de manera "alternativa"), estarem en l'aventura. Què prefereixes? Doncs.... Personalment m'esperava poca aventura a Argentina, però, la petita decisió de fer autostop ha esdevingut, per mi, la més important. M'ha fet treure-hi la por, i gaudir-ho. I, molt probablement, pararé més autostopistes a partir d'ara.
- Amb què et quedes d'Argentina? (Pregunten molts) Doncs, com he dit, del Top3, amb l'experiència de l'autostop; sens dubte. Després, l'espectacle de veure i sentir el glaciar Perito Moreno. Finalment, la magnitud de les cascades d'Iguaçú.

Menció als companys
Demano perdó per les esperes per fumar i/o fer un cafè. I us agraeixo que hagueu volgut compartit l'excursió. L'any que ve, més i millor!

Menció al líder - saludar
Com sabeu, el Sant fill, va tornar a passar per l'hospital. Una llàstima i més després de passar pel mateix l'any passat, a Vietnam. No vam interrompre el nostre viatge ja que el teu pare es va quedar amb tu, però us teníem ben presents i confiàvem en la millora. En algun moment del viatge em va passar pel cap l'etimologia del verb "saludar". No he consultat, però de ben segur que, més enllà de dir hola o adéu, significa desitjar salut. Doncs... Saludem tots el Sant de cara l'any que ve! L'any que ve, més i millor!

Menció a la família i la Núria
Infinites gràcies per la paciència que teniu i per suportar el patiment que a vegades podem causar, mai intencionat. I en el suport amb la logística. ;) L'any que ve, més i millor!

Comiat
Ara sí, finalment, acabo. Hi ha dies que fa mandra escriure i dies, en canvi, que comences i no saps on acabar.

Ha estat un plaer compartir amb tots vosaltres la nostra experiència i tenir-ne resposta, especialment de la Verònica. ;)

Plat principal del nostre sopar de Nadal

Postres del nostre sopar de Nadal

Estadi de Boca Juniors

La "Casa Rosada", seu del govern d'Argentina

Museu/botiga de Boca Juniors

Art al carrer

"El caminito" i el caminante :P