Post!!! (Ja he complert)
Bona nit a tothom. El penúltim ha arribat, ho ha fet aquest migdia sa i estalvi.
Ens havíem quedat amb el ràfting a Futaleufu. L'adrenalina, que potser era el més ansiat, va ser menys de l'esperada, les nostres expectatives després de tan sentir a parlar del ràfting de "futa" ens van jugar una mala passada. Tot i així, l'experiència va ser maca, vem baixar per un riu caudalós d'aigües cristal·lines, vam gaudir d'un entorn de boscos frondosos i plens de vida, i vem jugar a endevinar cares i animals entre les formacions rocoses que ens acompanyaven riu avall.
I tot seguit, després de creuar la frontera per enèsima vegada, Bariloche. L'últim destí abans de tornar a Buenos Aires. La ciutat, agradable, amb un centre molt ben cuidat i acollidor; amb bons llocs per menjar, per la resta poc més del que et pot oferir qualsevol ciutat de més de 100.000 habitants amb tots els serveis bàsics. L'entorn, un dels millors que es poden gaudir amb el sentit de la vista. Llacs, boscos i muntanyes formen una barreja de colors i formes que et guien i t'acompanyen a un estat de pau i plenitut.
Què hi vem fer a Bariloche?
Doncs gaudir de les vistes des de dos cerros que s'aixequen uns centenars de metres per sobre la ciutat.
Veure en una fira com feien Curanto (deixo que indagueu una mica) i com un pintor pintava quadres amb el dit en dos minuts.
Molts cafès!!! Amb èmfasi als cafès del "Gino Cafè". M'encanta el cafè, però lo del Nico...és quasi malaltís 😂😂
I dos sopars d'anar-hi!! Un de pasta i lassanya, i l'altre de "cordero patagonico" a la "parrilla de Julián".
Ahhh, i fer-nos fans de la beguda de pomelo!!
Fi de la cita
P.D. bon vol de tornada Nico. Ens expliques tu Buenos Aires!!
Petons i abraçades
Jordi
Bona nit a tothom. El penúltim ha arribat, ho ha fet aquest migdia sa i estalvi.
Ens havíem quedat amb el ràfting a Futaleufu. L'adrenalina, que potser era el més ansiat, va ser menys de l'esperada, les nostres expectatives després de tan sentir a parlar del ràfting de "futa" ens van jugar una mala passada. Tot i així, l'experiència va ser maca, vem baixar per un riu caudalós d'aigües cristal·lines, vam gaudir d'un entorn de boscos frondosos i plens de vida, i vem jugar a endevinar cares i animals entre les formacions rocoses que ens acompanyaven riu avall.
I tot seguit, després de creuar la frontera per enèsima vegada, Bariloche. L'últim destí abans de tornar a Buenos Aires. La ciutat, agradable, amb un centre molt ben cuidat i acollidor; amb bons llocs per menjar, per la resta poc més del que et pot oferir qualsevol ciutat de més de 100.000 habitants amb tots els serveis bàsics. L'entorn, un dels millors que es poden gaudir amb el sentit de la vista. Llacs, boscos i muntanyes formen una barreja de colors i formes que et guien i t'acompanyen a un estat de pau i plenitut.
Què hi vem fer a Bariloche?
Doncs gaudir de les vistes des de dos cerros que s'aixequen uns centenars de metres per sobre la ciutat.
Veure en una fira com feien Curanto (deixo que indagueu una mica) i com un pintor pintava quadres amb el dit en dos minuts.
Molts cafès!!! Amb èmfasi als cafès del "Gino Cafè". M'encanta el cafè, però lo del Nico...és quasi malaltís 😂😂
I dos sopars d'anar-hi!! Un de pasta i lassanya, i l'altre de "cordero patagonico" a la "parrilla de Julián".
Ahhh, i fer-nos fans de la beguda de pomelo!!
Fi de la cita
P.D. bon vol de tornada Nico. Ens expliques tu Buenos Aires!!
Petons i abraçades
Jordi







Comentaris
Publica un comentari a l'entrada