Fins a la fi del món!!

Després de fer l'última nit a Puerto de Iguazú, ens vam llevar i cap a l'aeroport. Teniem el vol cap a Buenos Aires a les 13h05 i el bus ens deixava a l'aeroport a les 10h20. Una bona estona d'espera que encara es va allargar més quan ens vam adonar que el vol s'havia reprogramat per les 15h05 sense previ avís. Vam jaure i vam dinar.

El vol a Buenos Aires era una escala per anar a Rio Grande que a la vegada era una altre escala per anar a Ushuaia. Amb això passavem de latitud -25° a latitud -55° (30° de diferencia de latitud!!), 4000km i jo diria que uns bons 15-20°C de diferència de temperatura. Tot això sense moure'ns d'Argentina. A Buenos Aires i vam estar una tarda-nit en que vam passajar una mica pel centre i sobretot ens vam atiborrar a la pizzeria Guerrin. El balanç calories ingerides - calories cremades seguia desequilibrant-se sense control. Després de sopar tocava anar a l'aeroport que teniem el vol a Rio Grande a les 4h10. Ens vam liar una mica amb els busos de Buenos Aires però teniem molt marge i encara vam poder dormir una mica abans del vol en les "comoditats" de l'aeroport (veure foto Sant pare).

Arribem a Rio Grande per alla les 8h00 i decidim llogar dos cotxes (amb un no hi caviem) per acabar d'arribar a Ushuaia i tenir més llibertat de moviment allà. Ens rep temps plujós a Rio Grande i, tot i que la temperatura no devia ser molt baixa, el vent feia tenir fred. Vam carregar els cotxes i avall. Una mica mes de 200km en paisatges desertics (una mica amagats pel temps, els veuriem millor a la tornada). A Ushuaia vam arribar a mitja tarda sense dinar (tampoc ens convenia, doncs encara estavem farts de la pizzeria). Tot i així vam decidir fer un "berenar" que se'ns en va anar una mica de les mans i finalment vam decidir que també serviria de sopar del dia.

El primer dia senser a Ushuaia el vam dedicar a visitar el parc nacional Tierra del Fuego. Ens vam llevar d'hora per poder arribar al parc amb cotxe abans de les 8h00. Doncs, segons ens havien dit, els guardies enacra no hi serien i ens estalviaríem de pagar (la pela és la pela). Però no va funcionar per 15min :(. Allà vam fer unes bones caminades per paissatges espectaculars, ens vam enfangar les botes en valls "flonges" pel desgel i vam conduir fins que no va quedar carretera ( el Niku estar molt orgullós d'haver conduit fins on s'acaba l'última carretera del món, o això diem nosaltres). També ens vam recordar dels absents Peruans en aquet viatge (veure foto neu).

El següent dia a Ushuaia vam contractar una excursió de 6h amb veler per anar a navegar el canal Beagle. Pingüins de Magallanes i Lleons marins, cadascuns repartits en petites illetes entre les coses de les que vam disfrutar. Al vespre vam quedar amb "un parell d'amics Centollos" per anar a sopar. El Pujantell i el Niku van fer l'esfroç de menjar marisc.

Avui torna a ser dia de trajecte. Ens hem llevat ben d'hora ben d'hora (a les 5h30, tot i que a aquestes latituds ja feia estona que s'havia fet clar) i hem agafat el cotxe per torar-lo a Rio Grande. I d'aquí hem seguit amunt amb bus fins a Punta Arenas (Chile, 3r pais del viatge!!). Unes 8h de bus per plans imensos només poblats per ovelles i vaques que tot i ser moltes es fan poques pel terreny que hi ha (un auntèntic paraís per elles). El trajecte també ha inclós el creuament de l'estret de magallanes amb ferri. Com que 8h son poques hem agafat un altre bus de Punta Arenas a Puerto Natales. Objectiu: visitares Torres del Paine demà. 3 horetes més que jo, el Badia, aprofito per escriure aquets post.

Bé ja n'hi ha prou que ha quedat prou llarg. ATPC. Fins el següent.

Salut!

Comentaris

  1. Ostres nois, que xulooo!! M'encantaria anar a la Tierra del Fuego. Sí que ha de ser espectacular, sip! La última foto és del parc, o d'on és?? És una passada!
    Ah, i no tenia ni idea de la cultura gastronòmica de la zona. Què acompanya als centollos?? Que és lo groc que teniu a la taula?? Crema de carbassa o puré d'algun altre tuberle?? Aquí a baix no hi deu pas haver enciam, suposo... Almenys ha de ser col lo de l'altre bol al costat dels centollos! Que xulo, nois (a causa de la baixa de la Helen)! Lo únic és que veig que esteu fent molts i molts km!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, el paisatge a la fi del món és espectacular i molt xulo. Sí, la foto és del parc.

      Quant als centollos, ens els van acompanyar amb amanida i arròs amb safrà. (No en vam menjar gaire :P)

      Moltes gràcies pels comentaris, Vero!!
      Una abraçada de lluny! ;)

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada