Hola de nou. El Badia escrivint un altre cop.
Ara ja sabeu que ens vam quedar sense el nostre lider Sant fill a mig viatge, que juntament amb el seu pare es van quedar a Ushuaia fins a la seva recuperació. Jo us seguiré explicant el que vam fer la resta de grup. Estavem els 4 a Puerto Natales (Chile) i acabavem de visitar les Torres del Paine: Una bona caminada!
L' endemà Dissapte vam agafar les maletes i un altre cop cap Argentina, cap a la ciutat de El Calafate. Un trajecte en bus que un altre cop transcorria per prats infinits sense ni un arbre. Aquesta vegada però tot era més desèrtic. El paisatge es feia menys verd i les ovelles anaven desapareixent al acostar-nos a destí. Al arribar a El Calafate els Sants ens van informar dels seus plans. Vam decidir seguir camí cap a El Chaltén per retrovar-nos amb el Sant pare al Dimarts al mateix Calafate. El Baraut (alias The Negociator) va pactar un bon preu amb el Ricardo, un taxista, per fer els 200km cap a El Chalten.
El Chaltén es un poblet a peu de montanya. Fundat fa uns 30 anys, el poble es deu exclusivament al turisme. No hi trobaràs res que no sigui albergs, hotels, bars i serveis pels turistes. El Chaltén (també anomenat Fitz Roy) i el "Cerro" Torre son alguns dels cima que donen nomenada al poble.
Estavem a Dissapte a la tarda a El Chaltén. Ens vam dividir per buscar allotjament i com sempre el Baraut va trobar la millor opció. Un apartament per nosaltres sols: Els apartaments de la Isabel! Ens vam fer el sopar (estofat de llenties amb coses varies) i vam a anar a dormir.
El diumenge cap al Fitz Roy. Una altre bona caminata! Uns 22km (anar i tornar) amb uns 800 metres de desnivell positiu. Això per anar al Lago de los Tres. Un llac amb vistes a l'imponent pic del Fitz Roy. Un pic d'uns 3400 metres conegut per ser un dels cims més dificils del món (evidentment no apte per nosaltes). Vam fer la caminada prou ràpid. A mitja tarda ja tornavem a estar a l'apartament. Potser vam anar ràpid perquè haviem quedat que al vespre hi havia "asado". Que teniem barbacoa al pati de l'apartament i estavem a Argentina coi! A més a més, al comentar-li a la Isabel (la propietaria de l'apartament) que voliem fer barbacoa ella mateixa es va oferir per ajudar-nos. Ens va fer foc, gariabé es pot dir que va coure ella la carn... (veure foto) ens va cuidar com nens! Això mentres el Niku cantaba: "Qué bién. Qué bién. Hoy comemos con Isabel" xD. Per cert la barbacoa era una barbacoa amb tapa i a tots ens va agradar molt perquè la carn es coia molt ràpid i amb poc foc. Ells en diuen Chulenco de la barbacoa (mateix nom que donen a les cries de Huemule). El Pujantell ja va pendre mides per fer-se la pròpia.
La intenció del Dilluns era de fer una altre ruta per anar al mirador del "Cerro Torre". Pero només el Baraut va estar en condicions/motivació de fer-ho. Els altres vam fer una caminadeta planera fins al Chorrito del Salto, una cascada sense gaire interès. Era dia de Check-out pero la Isabel va deixar estar a l'apartament als seus nens fins a les 18h. Vam poder dutxar-nos i dinar allà. Gràcies Isabel!
A les 18h vam agafar el bus cap a El Calafate per retobar-nos amb el Sant pare. Ens vam trobar a l'estació de bus a les 21h00. Només ens va quedar temps d'anar a buscar allotjament i d'anar a sopar. Com era tard vam anar al primer restaurant que vam trobar que per "atzar" era pijillo i vam menjar molt bé, sobretot els que vam demanar carn.
Dimarts era el dia reservat pel Perito Moreno! El galciar es troba a 80km de El Calafate, distancia que, en contra del meu seny, vam decidir fer altre vegada amb el taxista Ricardo seient 4 en una fila i un a davant (el grup havia crescut amb la incorporació del Sant pare). Còmode, còmode, no era.
El Perito Moreno, espectacular. Sorprènen les dimensions de tot plegat, el sò del gel al trencarse que retrona com trons, com sembla que refredi l'ambient... Vam passejar per les passarel•les i vam contractar una navegació amb barco d'una hora. Amb això encara vam veure algun tròs de gel desprendre's i caure a l'aigua. Tot i que la sensació era que sempre que estavem en un lloc amb poca visibilitat, llavors era quan queien els trossos més grossos de gel. La resta d'activitats (navegació a altres galciars, trekings sobre el gel...) s'escapaven una mica del nostre pressupost.
Tornant a El Calafate al mateix Dimarts ens esperava el Sopar de Gala. Haviem de probar el "Cordero Patagonico", el plat estrella de la zona. Un xai tallat en canal i cuit a brasa. Ens vam tornar a posar les botes.
Avui Dimecres és dia d'acomiadament per tres de nosaltres. El Sant pare, el Pujantell i el Badia ens hem separat del grup per tornar cap a casa. El Ricardo reconvertit en chòfer personal ens ha portat a l'aeroport on agafem l'avió cap a Buenos Aires. Allà hi estarem un dia i després s'hauran acabat les nostres vacances :(. A Argentina només hi queden dos valents que s'han quedat sense el seu líder. Avui a l'acomiadar-nos encara no tenien rumb així que haurem d'estar atents al blog a veure a on ens porten.
Disfruteu valents! Ens veiem a la tornada!
Salut!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada